diumenge 22 de febrer de 2009

Quina bona gent¡¡¡¡¡¡¡

La cistella de la compra de Mercadona ha reduït el seu cost mig en un 10% durant els últims quatre mesos. La crisi econòmica, que ha derivat en un menor poder adquisitiu de la població a causa de l'augment de l'atur, va dur fa alguns mesos a l'empresa a emprendre un procés d'adaptació al nou context social. En concret, es perseguia reduir el cost total de la cistella de la compra. Per a arribar a aquest objectiu, Mercadona; ha realitzat durant aquests mesos «una profunda revisió» de les més de 9.000 referències que componien el seu assortiment. Després de l'anàlisi, la companyia va optar per donar de baixa 800 referències. El procés de reducció de preus ha suposat, fins ara, una injecció en l'economia espanyola de més de 100 milions d'euros al mes, segons Mercadona. La bateria de mesures, en aquest sentit, continuarà oberta, ja que han anunciat que continuaran revisant el seu assortiment d'una forma periòdica per a aconseguir l'objectiu d'oferir la cistella de compra més econòmica possible.

El que han oblidat aquests senyors tan generosos, és que: de res els hi servirà als seus consumidors que els hi abarateixin el cost un 10%, si degut a la reducció d'assortiment que han fet, les empreses fabricants on ells treballaven els han acomiadat per la davallada de la producció. Han aprofitat una conjuntura recessiva com revulsiu comercial, lícit; si, però altament perillós quant qui ho fa representa el 30% del mercat.

No hi ha cap model econòmic que es basi amb la reducció. Des de temps dels Fenicis, que els negocis es construeixen sobre una formula molt senzilla: marge per rotació. L'increment ben proporcionat d'alguna o d'ambdues variables dona creixement, però amb efectes molt diferents. Si potencies el marge, afegeixes valor unitari i per tant, impulses a la cadena industrial adjacent a fer el mateix; genera ocupació i com a conseqüència garanteixes consum per continuar contribuint al sosteniment econòmic. Si potenciés la rotació, el que fas és fomentar el moviment amb el mínim valor afegit possible, per tant deteriores el teixit industrial.Per la competitivitat perniciosa que es genera, perds ocupació i cada cop costa més assolir els índex de consum necessaris per garantir l'equilibri econòmic. Evidentment, si ets capaç de fomentar tots dos valors, el creixement és exponencial. Tanmateix només és viable en mercats nous o en economies emergents que no és el cas del sector de la distribució ni d'Europa.

SENYORS, DESPERTIN, que ja no només son els amos d'unes botiguetes de província. Que per sort o per desgracia s'han fet grans, molt grans, massa pel meu gust. Les seves decisions van més enllà del perímetre de la seva empresa. El seu impacte és tal, que han d'incorporar valors macroeconòmiques a les seves decisions. Si no, trencaran el "joguet", el seu i el nostre, perquè els hi agradi o no, només n'hi ha un i hem de poder-hi "jugar" tots.

dijous 12 de febrer de 2009

Cendres, escòries i d'altres porqueries...


Aquests darrers dies, he sentit moltes teories sobre el projecte d'instal·lació a Dosrius d'una planta de tractament de residus. Uns diuen que són "cenizas asesinas" d'altres que són innòcues i els de més enllà que si paguen ja els hi està bé. Sincerament, crec que aquesta no és la qüestió. No sé, ni vull saber el grau exacte de perillositat o si el preu es just o no. El que sé, és que no ho vull i ja està. Només pel fet de l'increment de transit pesat = més pol·lució i = més risc d'accidents a la carretera és motiu suficient per dir que NO. Només pel fet que es relacioni el nom del municipi amb el d'un lloc on es tracta la porqueria o el que sigui, en dosis industrial és motiu suficient per dir que NO. Espero i desitjo que aquest projecte no es realitzi. És clar, que s'han de trobar noves fonts de finançament. Però, no d'aquesta manera.

divendres 30 de gener de 2009

Curiositats

Avui he anat a renovar el DNI i el passaport. Quant el funcionari ha intentat posar la població a l'ordinador, resulta que no està activa. Si, si, on vivim no existeix al sistema informàtic del "Minisiterio del Interior". L'entitat CAN MASSUET-EL FAR, que si consta en el nostre padró municipal, no està activa a l'hora de triar les dades per els documents legals. El més cuiròs és que hi ha un reguitzell d'opcions actives: CAN FIGURES, CAN GEIMIR, CAN RIBOT, CAN RIMBELLES, CAN RUPIT, CAN VALLMAJOR, CAN VALLS, CANYAMARS, EL CASTELL, LES COSTES D'EN GUINARD, LA CREU, L'ESMERALDA, EL FAR, LA GAVARRA, PEDRO, SOBRE CAN GEIMIR, CAN BATLLE I CAN BRUGUERAS. Algunes com les de: PEDRO i SOBRE CAN GEINIR són força peculiars. El nucli urbà on hi viu el 50% de la població de Dosrius no està disponible. He convençut al funcionari de que fes el possible per activar l'entitat de CAN MASSUET-EL FAR, però ha estat del tot impossible. Al final he decidit conformar-me amb la de EL FAR, era la que més s'hi acosta. Ho tornaré a intentar al 2019 quant hagi de tornar a renovar el DNI...

dijous 22 de gener de 2009

Nus gordiano.

L'expressió nus gordiano, procedeix d'una llegenda segons la qual un camperol de Gordión (actual Anatòlia) anomenat Gordias duia els seus bous lligats al jou amb unes cordes nuades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les. Aquest home va complir un auguri que promulgava el fet que el futur rei de Frigia vindria per la Porta de l'Est, acompanyat d'un corb que es posaria en el seu carro. Segons les tradicions, qui aconseguís deslligar el nus gordiano podria conquistar Orient. Quan Alexandre el Gran (323 a. C.) es dirigiria a conquistar l'Imperi Persa, després de creuar el Helesponto, va conquistar Frigia, on es va enfrontar al dilema de deslligar el nus. Va solucionar el problema tallant el nus amb la seva espasa. Aquella nit va haver una tempesta de llamps, simbolitzant, segons Alexandre, que Zeus estava d'acord amb la solució, i va dir: «és el mateix tallar-lo que deslligar-lo». Efectivament, Alexandre va conquistar l'Orient...

dissabte 10 de gener de 2009

Crisis, crisis , crisis ...

Crisis, és a dir "krisis" (en grec antic tercera declinació del genitiu κρίσεως que prove del mot Kρινω. El seu significat primigeni prove de l'agricultura, s'utilitzava per dir separar o trià. Amb el temps s'hi van afegir altres significats com: judici, prova, sentencià, acusació, disputa i punt d'inflexió decisiu que implica un progres.
Cap dels significats originals tenen a veure amb el que l'hi donem avui al mot. Ara crisis vol dir: atur, baixada del consum, reducció del PIB.
Polítics i mitjans de comunicació no paren de donar-nos tot tipus de detalls sobre aquests indicadors i ens mostren el més cru que troben per recordar-nos que estem en crisis. Sembla que sigui més important l'evolució negativa dels indicadors que les solucions al problema. Em recorde una definició que un dia vaig sentir sobre els que només parlen del que passa, en lloc de pensar en el que poden fer per contribuir a millorar-ho: "POGOMANO" POrtador GOjós de MAles NOticies.
Així, no s'arregla res. Per que no tornem a fer vàlid el significat original de "crisis", separar els que sumen per ignorar els que resten, jutjar els qui en època de bonança han sobrepassat els límits; i per que no, o començar a progressà. Ser positiu es gratis i ajuda a canviar el que no va be.

dimecres 7 de gener de 2009

Neu a Dosrius

La nevada ens ha agafat per sorpresa!

Tot i que els informatius ho van avisar prou clarament, molta gent no n'hem fet cas. El dia de reis, és un dia de molt moviment, sobre tot per els que tenim fills petits. Anar de casa dels uns a casa dels altres recollint els regals que els reis han deixat, fa que ens despistem una mica més del habitual. Ahir al vespre, quant tornàvem cap a casa després d'un dia intens, ens vam trobar a la cruïlla de l'Avinguda Can Massuet amb Carrer Tarragona hi havia ple de cotxes entravessats. Alguns 4x4 van insistir a provar de pujar, tot i que el guàrdia municipal aconsellava que esperesin que passés la màquina lleva neus. Resultat: un maldestre va topar amb un altre cotxe que estava estacionat. N'hi que pensen que per tenir un vehicle gros i potent poden passar per tot arreu, dons no; a més han de saber conduir-lo. Com que no podíem passar i no estàvem gaire lluny de casa, vam anar caminant. Tota una aventura per els nens. A ells tot els hi sembla un joc i que duri...

diumenge 4 de gener de 2009

Israel i Palestina 2

... alguns han vist la imatge de l'altre dia i s'han decidit ajudar al xaval. Però no n'hi ha prou. Continua sent una injustícia i una vergonya que la comunitat internacional permeti l'abús d'Israel sobre Palestina.