Partit nou amb polítics vells = vicis convencionals

L'encara president de Reagrupament.Cat, Joan Carretero, ha de decidir ara si es torna a reagrupar. No és un sarcasme. Dissabte, l'ex alcalde de Puigcerdà i ex conseller de Governació va abandonar el càrrec per desavinences sobre el mètode d'elecció dels candidats al Parlament amb una part de la junta directiva. L'inesperat cop de porta el van secundar 12 membres més de l'òrgan directiu, és a dir, la majoria. Els altres 4 van optar per continuar-hi, si bé pot ser que també pleguin. Com també que Carretero s'ho repensi i torni a dirigir l'organització. La primera constatació, doncs, és que RCat està immers, en aquests moments, en una situació de caos que podria desembocar en una crisi definitiva. La crisi oberta per Carretero no deixa de reproduir a RCat els pitjors moments de tensions internes a ERC, en els quals el mateix ex conseller va tenir un destacat protagonisme pel seu enfrontament amb els sectors oficialistes de Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira. Tensions que van portar primer a la creació d'un corrent intern i, després de la derrota de Carretero al congrés nacional d'ERC, a l'escissió. Com a conseller del primer tripartit, Carretero va censurar obertament el que ell considerava un excés de subordinació tant del govern com d'ERC al PSOE i el PSC en la negociació de l'Estatut i va denunciar les crisis entre els tres socis comparant el govern amb el Dragon Khan. En formar-se el segon tripartit va dur fins a l'extrem l'aposta per la coherència nacional i la regeneració democràtica. Fins ara, més de 3.000 persones, la majoria sobiranistes desencantats d'ERC i de CiU, s'han integrat a RCat atrets pel potent missatge del seu líder, que hi ha incorporat destacats sobiranistes i fins i tot ha acariciat la possibilitat de sumar-hi el president del FC Barcelona, Joan Laporta. 3.000 persones que veuen ara reproduir-se al nou partit els suposats vicis dels partits convencionals: personalismes, lluita per les llistes... Com sempre, el problema és planteja quan hi ha interessos personals. Partit nou amb polítics vells = vicis convencionals.