diumenge, 26 de setembre del 2010

Una història

La Solidaritat Catalana va ésser el primer gran moviment unitari català. Va sorgir l'any 1906 i unir momentàniament diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques. Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions . Havia de servir per negociar amb força la transformació de l'estat. El seu dirigent era Enric Prat de la Riba, fundador de l'Institut d'Estudis Catalans (juny del 1907) i creador de la Mancomunitat de Catalunya ( 6 d'abril de 1914 ). Les eleccions del 21 de juliol de 1907 es van celebrar després d'una intensa campanya electoral que va acabar amb un atemptat lerrouxista a Hostafrancs (Barcelona) contra Francesc Cambó (Lliga Regionalista) i Nicolás Salmerón (Unió Republicana). El dia de les eleccions, Solidaritat va triomfar arreu de Catalunya i en total va guanyar amb el 67% dels vots i 41 escons dels 44 que s'elegien.

3 comentaris:

  1. Llastima que ara cadascu vagi pel seu compte.
    Reagrupamen, SCI, Esquerra...

    ResponElimina
  2. ...és una llàstima. Però estic convençut que hi haurà molta col·laboració entre ells un cop passin les eleccions. Es va intentar, hi van haver moltes converses entre SI i Reagrupament. El problema radicava en la confecció de la llistes. SI volia fer primaries i arrancar amb una base sòlida, Reagrupament ja tenia una llista feta a la que no voler renunciar. No hi va haver més remei que tirar endavant d'aquesta manera. D'altre banda ERC té que "purgar" la seva penosa contribució en els darrers dos governs. Crec que una vegada paeixi "la patacada" entraran en raó i tornaran als orígens ideològics. A l'hora de la veritat, acabaran formant equip amb els altres dos.
    Segur que el fet de presentar-se per separat restarà alguns escons. "C'est la vie".

    ResponElimina
  3. Jo no el tinc tan clar, són molts galls per a un sol corral i tots es volen tirar la mateixa gallina... "la poltrona".
    Xavier m'alegro que hagis obert els comentaris en el blog.

    ResponElimina