Els experts consideren que reduir el nombre d’ajuntaments faria molt més eficaç la gestió

http://epreader.elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fecha=25/04/2011&idioma=1

El filòsof xinès Confuci deia que «un estat s’ha de governar com una família», una frase que el catedràtic de la Universitat de Barcelona, Joaquim Solé Vilanova, aplica a la gestió dels ajuntaments, en què, segons la seva opinió, s’ha d’imposar el sentit comú. No és l’únic del panel d’experts que mensualment collaboren en el suplement econòmic + Valor que aposta per aplicar aquesta simple però contundent filosofia. En el suplement que demà publicarà EL PERIÓDICO, dedicat al finançament municipal precisament quan falta menys d’un mes per a les eleccions locals, hi ha gairebé unanimitat en el fet que la delicada situació econòmica dels ajuntaments obligarà a replantejar-se la mida de molts i a millorar la coordinació entre ells per mantenir els serveis.
A diferència d’anteriors ocasions, les eleccions municipals del 22 de maig vinent estan marcades per la crisi, que s’ha fet més patent en l’administració més pròxima als ciutadans. El panel d’experts aposta per dues solucions per plantar cara a la crisi de les finances locals: la unió de municipis per estalviar costos i la necessitat de no gastar més del que s’ingressa.
ESTRUCTURA MINIFUNDISTA / Respecte al primer punt, destaca la xifra dels 8.112 municipis que hi ha a Espanya, i que, d’aquests, 6.822 tenen menys de 5.000 habitants. A Catalunya, el 40% tenen menys de 500 habitants. Els experts coincideixen al considerar que aquesta estructura «minifundista» impedeix prestar eficaçment alguns serveis. El professor Guillem López Casasnovas proposa crear un fons de reestructuració ordenada municipal que «promogui fusions fredes i calentes entre municipis», finançat pel «desmantellament» de les diputacions.

Pel que fa a les finances, el 43% dels ingressos municipals provenen dels impostos, però tres d’ells estan vinculats a l’activitat immobiliària i, amb la crisi, s’han reduït al voltant dels 20.000 milions d’euros, segons Fernando Álvarez, que cita el Banc d’Espanya per calcular en 29.000 milions el deute viu de les corporacions locals.
«El que els responsables polítics no fan a casa seva (endeutar-se per mantenir una despesa que ordinàriament no poden finançar ad infinitum ), ho han fet a la casa de tots (les administracions)», escriu López Casasnovas.
Amb la descentralització de l’Estat, els ajuntaments han anat assumint «alegrement» competències que no els corresponien, segons el professor José Antonio Rozas Valdés, per després reclamar-ne el finançament. És allò que els experts en diuen despeses impròpies, que van des dels serveis derivats de la llei de dependència fins a les escoles bressol o el manteniment de les piscines. Enfront d’això, alguns experts recomanen als regidors «estar disposats, en algun moment, a deixar de prestar els serveis si no es resol adequadament el finançament». I la majoria consideren necessària una revisió de la llei d’hisendes locals per ajustar les competències que han de tenir els ajuntaments.